logo

Història i orígens

Ciutat a la mesura de l’home

Vista des de fora, arribant a ella per qualsevol dels seus accessos – de molt interés municipal i repte important per a este moment -, la ciutat de Castelló de la Plana presenta un aspecte en què tot just s’endevinen els traços del recinte murallat que, delimitat i alçat un segle després de la seua fundació, va ser desbordat prompte pels ravals que creixien en el seu exterior.

A finals del segle XVIII, al ser derrocades les seues muralles, es van establir les bases urbanístiques de la ciutat de hui; oberta i lluminosa, àmplia i plana, situant-se el dit segle com el de la plenitud històrica de Castelló amb l’aparició de belles formes artístiques en esglésies i edificis públics i en la gran expansió demogràfica i econòmica que comença a viure la ciutat i que ja va tindre la seua arrancada en el començament de la industrialització i comercialització del cànem.

Una ciutat que hui, a pesar de la servitud que el desenvolupament sol cobrar-se en totes parts, conserva el seu encant provincià i el seu senyoriu, des de les seues entranyables tradicions, les seues llegendes fidelment transmeses de generació en generació, fins a la seua mitologia familiar i casolana -TombaTossals-.

Historia y origenes
jaimeI
jaimeI
jaimeI
jaimeI

Orígens de la ciutat

A Lleida, a 8 de setembre de 1251, Jaume I estenia un document pel qual autoritzava a Ximén Pérez d’Arenós, el seu lloctinent en el regne de València, a traslladar la vila de Castelló des del seu emplaçament originari al lloc de la plana que li fora ben vist com més apropiat.

La memòria tradicional situa l’execució de l’autoritzat trasllat en la Quaresma immediata de l’any següent. Este fet sempre ha sigut valorat pel poble castellonenc en la seua exacta interpretació de moment auroral de la seua existència en el nou assentament de l’alqueria mora de Benirabe, i d’ací que el record del trasllat es trobe associat, com és sabut, a la celebració anual d’una romeria a l’ermita de la Magdalena que s’alça junt al castell dels remots orígens.

Dotze anys abans, en 1239, va haver-hi un intent de fundació d’una nova vila (en este cas en l’alqueria de Benimahomet), per mitjà d’una carta de poblament atorgada pel primer amo feudal que va tindre Castelló, el senyor Nuño Sancho, senyor del Rosellón. La Història tenia determinat, no obstant això, que el naixement del nou Castelló havia de vindre de la mà de la Corona (hui diríem de l’Estat), la qual cosa equival a dir que hauria d’iniciar els seus passos pel camí de les llibertats i no dels condicionaments i sotmetiments feudals.

Ja és sabut que la vida en el Castelló dels segles medievals va tindre uns caràcters plenament urbans, amb important pes de les activitats artesanes i comercials per damunt de la dedicació rural del cultiu dels camps, que també cobrarà posterior i creixent desenvolupament per mitjà del sistema de regs amb les aigües del Millars.

Com a mostra de l’impuls real al desenvolupament econòmic, recordem que el 16 de març de 1260 Jaume I va autoritzar la construcció d’un camí per a unir la vila amb el mar, en el punt on van existir precedents preromans i ara començava a aparéixer un incipient tràfic marítim precursor del futur port.

D’altra banda, un document de 17 de febrer de 1272 autoritzava l’ampliació del nucli urbà per mitjà de l’afegit d’un raval que suposava l’aparició dels carrers d’Enmig i de Dalt, demostrant el favorable efecte de l’atenció real sobre el creixement demogràfic de la nova vila. El fill i successor de Jaume I, Pere III el Gran, des de Barcelona, a 7 de febrer de 1284 atorgarà a la vila de Castelló la facultat d’autogovernar-se per mitjà de la concessió del dret a posseir els seus propis òrgans municipals. Bé podia aplicar-se al Castelló medieval el que es deia en aquells temps; que l’aire de la ciutat fa lliures als hòmens.

Castelló va assumir des del segle XIV la seu d’una governació, i amb ella un rol de capitalitat que no li ha abandonat al llarg de diversos segles.

Però la Història no és una memòria inerta i morta sinó un testimoni viu d’un fluir de generacions que no cessen de succeir-se i renovar-se sense perdre la referència d’un passat comú.

Des d’aquella data del 8 de setembre de 1251 fins hui, ha transcorregut un sol i únic discórrer històric que ha tingut com a protagonista al poble de Castelló; contínuament mutable en els seus individus per llei de vida, però sempre el mateix en el seu comú origen i comunes ambicions.

Un llarga i lenta desfilada de dies i anys; una contínua sedimentació d’hòmens i dones de variada procedència però integrats en coincidents il•lusions; una successió de collites (vinya, canyamel, seda, cànem, taronja, segons les conjuntures variables de l’economia agrícola), d’empreses comercials i industrials; d’èxits culturals i artístics; de fervors religiosos; de canvis polítics,… d’història fluent sense parar.

Una celebració del 750 aniversari de la concessió real de Jaume I que vullga ser fidel al seu propi significat i a la seua transcendència no pot quedar-se en la mera evocació arqueològica d’un antic episodi històric, o només en motiu ocasional per a celebrar unes sonades festes; exigix una reflexió cap al passat com a experiència i cap al futur com a il•lusió. En aquell document de 1251 anava implícita tota la capacitat de desenvoulpament que ha fet possible estos tres quarts de mil•lenni transcorreguts per al nostre poble, amb alternança d’esdeveniments i successos tristos, però sempre amb l’amor al progrés, al treball i a la llibertat per bandera.

Relacionats