logo

Parc Ribalta

Parc Ribalta

El Parc Ribalta constitueix una de les zones més representatives de la capital de la Plana. La seva configuració part de l'últim terç del segle XIX quan Castelló inicia tímidament, un desplegament cap a la industrialització que s'imposa a tota la regió i que no arriba a arrelar amb força, mantenint-se les tradicionals activitats de l'artesanat.

El 1868 s'inaugura el tram de ferrocarril València-Sagunt-Castelló, i la burgesia agrària que regia els destins de la ciutat, s'afanya a desplegar un aparent "escenografia forestal" en lloc proper a l'estació ferroviària que mostri als visitants tot el poder econòmic del seu estament, com a avantsala de la gran capital que ells desitjaven establir.

És en 1868 quan l'ajuntament decideix construir un passeig que portaria el nom del pintor Ribalta, encargándosele l'enginyer de camins D. Lluís Alfonso la redacció del projecte i el disseny dels jardins, a manera de jardí romàntic anglès.

Es va plantejar dins d'un contorn triangular, adossat a l'antic passeig-carretera de Morella que es perllongava gairebé un quilòmetre en línia recta fins a la rotonda immediata al pont del riu Sec. La traça d'andanes i massissos és la mateixa conservat fins avui. Conté inscrits dos cercles comunicats per una recta avinguda. El cercle més gran era una pèrgola i un estany al centre; en el seu lloc, fa ja uns anys, es va construir un edifici circular. L'altra rotonda conserva l'estàtua de sedent del pintor Ribalta (pintor català que llavors se suposava fill de Castelló). L'avinguda central, així com altres llocs del parc, es troba decorada amb elegants bancs de ceràmica.

En 1876 l'Ajuntament va decidir dur a terme l'ampliació o segona fase del parc del Ribalta. El nou passeig, la superfície és la d'un quadrat de 200 metres de costat, va ser traçat també per l'enginyer D. Lluís Alfonso, en col·laboració amb D. Salvador Fors i el jardiner Francesc Tirado. L'eix el constitueix la gran avinguda que el travessa diagonalment i que en la seva meitat s'obre en una gran plaça de la qual irradien altres avingudes que enllacen amb els amplis andanes exteriors. A les parcel·les interiors apareixen senders amb tortuositats; els romàntics "passejos de filòsof" o "maranyetes". Impulsor de la segona fase va ser Diumenge Herrero, llavors regidor i després alcalde de Castelló. Tots dos passejos, el vell i el nou, van quedar units quan el va desviar de la carretera de Morella va donar lloc al passeig de cotxes.

Un obelisc projectat per Francesc Tomàs Traver i inaugurat el 1898, instal·lat a la plaça central del parc, recorda les jornades del 7, 8 i 9 juliol 1837 quan la ciutat va resistir els atacs carlins a la primera guerra civil. Embelleix el conjunt una balustrada que, decorada a la part baixa amb ceràmica, recolza el banc circular que envolta la rotonda. Dit obelisc va ser destruït en 1932, i refet el 1980.

Poc abans de 1920 es traçava el gran estany, i en 1934 s'erigia el templet de música, obra de Francesc Maristany. S'alça el templet sobre un pòdium amb 16 columnes geminades amb capital corinti que sustenten una cúpula de mitja taronja que no es reflecteix a l'interior. Porta sota relleus inscrits en panells representant figures en moviment i instruments de percussió, sota els quals hi ha esculpits noms de músics espanyols contemporanis.

Finalment, diversos monuments es troben escampats pel parc. Al costat del templet, bust de Tàrrega a Bronca, d'Adsuara, i bust de Vicente Castell, també en bronze, d'Octavio Vicent. Al costat de l'antiga roserar, avui parc infantil, monument a l'Any Internacional del Nen de 1979, en xapa metàl·lica. Al costat del estany podem trobar un monument a Diumenge Herrero, de Tomás Colom Bauzano.

Fullet de l'ajuntament

Relacionats