logo

Museu Etnológic

Creuar les portes del número 25 del carrer Cavallers, la Casa Matutano, suposa obrir una pàgina inesborrable de la història i tradicions de Castelló. I és que pocs recintes de la nostra província poden presumir d’albergar tanta història entre les seues parets com el Museu Etnològic Municipal de Castelló, en la primera planta del qual es firmaren Les Normes de Castelló, en 1932, o el que fóra seu durant anys de la col·lecció del Museu de Belles Arts. Motius més que suficients perquè el 26 de juny del 2009, l’Ajuntament de Castelló i la Diputació reobriren el recinte després d’una important remodelació.

La col·lecció etnològica municipal té com a impulsor a Rafael Ribés Pla qui, amb el patrocini del govern municipal, va crear en 1985 el Museu Etnològic que es va ubicar en l’ermita de Sant Jaume de Fadrell. A ell li deuen els castellonencs el mèrit de reunir, gràcies a la generositat i a l’interés de nombrosos veïns de Castelló i societats agràries, una col·lecció que superava les dos mil peces i que van ser exposades en les sales de la mencionada ermita fins a l’any 2007. Vint-i-cinc anys abans, en 1982, el llavors alcalde Antonio Tirado havia impulsat la restauració i rehabilitació de l’edifici, sota la direcció arquitectònica de Francisco Segarra i la coordinació històrica del mateix Ribes Pla. Pràcticament des de la seua obertura, el museu de Fadrell es quedaria xicotet per a la vasta col·lecció municipal i es va començar a pensar en l’obertura d’un edifici en condicions que poguera acollir totes les peces per a mostrar-les al públic interessat en el seu estudi i anàlisi.

La relació del Museu Etnològic Municipal i la Diputació va començar a forjar-se en 2002, quan la Junta de Govern Local, amb l’alcaldia de José Luis Gimeno, va acordar sol·licitar a la institució provincial la cessió de l’immoble del carrer Cavallers. Un ambiciós projecte que hui és una realitat i que, de segur, es convertirà en el millor llegat per a les pròximes generacions.

La situació de la casa com a vivenda plurifamiliar va durar fins a 1978, moment en què la Diputació adquirix l’edifici per a instal·lar el Museu de Belles Arts de Castelló. Un recinte que es va inaugurar el 8 de març de 1980, després de les evidents remodelacions que necessitava el recinte, i que donaria cabuda a la col·lecció provincial que fins a eixe moment es trobava emmagatzemada en el soterrani del palau provincial. La col·lecció municipal compta amb més de 2.500 peces, entre les quals destaca una làpida funerària de l’època medieval, mentres que la resta d’objectes pertanyen a finals del segle XIX.

En la primera planta del Museu Etnològic, es troben tres sales dedicades al naixement urbà de la nostra província, amb activitats que van des de màquines per a moldre a vestits típics, tant de treball com de festa. En la segona planta, dedicada a les nostres comarques i al cultiu, cal destacar, fonamentalment, apers de cultiu, encara que també podran observar-se mobles antics d’alqueries i masies, gaiates individuals o roba. El visitant podrà trobar també peces singulars com a banderes de les guerres carlines, i els ornaments religiosos més antics de Castelló. Un altre dels seus grans atractius és la seua magnífica col•lecció de joguets de principi del segle XX.


C/ Caballeros 25
Tel.: 964 23 98 78

Horari
De dimarts a dissabtes de 10:30 a 13:30 i de 17:30 a 21:00
Diumenges i festius de 09:00 a 14 hores.
Dilluns tancat

Descarregar fullet Museo Etnológico

Ver Museos de Castellón en un mapa más grande

La tercera planta es troba dedicada a la casa, als seus espais domèstics i íntims, i a la indumentària pròpia dels castellonencs. En la Sala 1 es disposen els espais més oberts de la casa, com el saló, el menjador, la sala de jocs, la sala de neteja o el despatx professional en el cas que el propietari exercira la seua professió independent en la casa, com succeïa amb metges i advocats. La col·lecció que es presenta correspon a peces amb una cronologia de finals del segle XIX i mitjan segle XX.

"Les Normes de Castelló"

Antiga casa solar del senyor Evaristo Escalona, més tard de la família Martí Matutano, l’edifici passaria a engrossir les pàgines de la història castellonenca des de 1931, com a seu de la Societat Castellonenca de Cultura. Va ser en una de les seues habitacions, el 21 de desembre de 1932, quan mig centenar d’intel•lectuals i lingüistes valencians es van reunir per a fixar la normativa ortogràfica del valencià. Maximià Alloza, Salvador Guinot, Josep Pascual Tirado, Joan Baptista Porcar, Lluis Revest, Ángel Sánchez Gozalbo i Enric Soler Godes es trobaven entre ells. Va ser al voltant d’eixa taula de treball, repleta de destacats prohoms de les lletres valencianes, en què s’anaven a aprovar les “Bases per a la unificació de l’ortografia valenciana”, més conegudes com a “Normes de Castelló” o “Normes del 32”, instrument de codificació ortogràfica de l’idioma a la Comunitat Valenciana.

Relacionats