logo

Basílica del Lledó

Es troba al final d’un bonic passeig. Des de 1983, ostenta la categoria de basílica i, en el seu interior, alberga la imatge de la patrona de la ciutat, la Mare de Déu del Lledó, reproducció de la imatge d’una mare de Déu que, segons conta la llegenda, es va trobar un llaurador llaurant el camp l’any 1366. També en el seu interior s’exhibixen peces d’orfebreria, escultura, brodats i alguna pintura.

La imatge té només 6 centímetres i se li atribuïxen diversos mil•lennis d’existència. En el seu origen pogué ser pagana, però després la fe dels cristians la va convertir en una devota imatge de la Mare de Déu. En un principi va ser col•locada en un ostensori i més tard dins del ventre d’una altra imatge major de la Mare de Déu. La seua nuesa d’alabastre es troba plena d’ideogrames que en l’actualitat no són fàcils de reconéixer a simple vista. Incisions realitzades amb la màxima cura com ara esvàstiques, fletxes, tridents, estrelles i alguna que una altra més sofisticada, s’estenen des del delicat collet fins als dos xicotets monyons que li servixen de suport inferior en lloc de les cames.

A partir del seu descobriment, amb els segles, van alçar i van modificar uns quants edificis en honor a la figura. En aquells dies del tres-cents no era un calvari, ni una senzilla ermita hortolana, ni tampoc se li donava el nom de capella o un altre anàleg. Ja es reconeixia com a santuari, o inclús com a esgleya, esglesia o ecclesia. Fins i tot va atraure pelegrinatges i romeries de la ciutat i la comarca. No va ser fins l'any 1731 quan es va inaugurar el temple actual, neoclàssic, deixant la portada de l’edifici anterior, que data de 1572.

L’edifici actual es conforma com a temple ample i ben proporcionat, amb nau de considerable amplària, capelles als costats comunicades entre si i creuer poc profund que no sobreïx en planta, quedant integrat en l’espai interior, sobre petxines, recolzada sobre amplis pilars.

Darrere de l’altar major, es troba un sistema de pilastres caixeades, amb capitells de motlures de raïm, fulles d’acant i perles, que recorren l’interior, sobri de decoració, que afavorix i destaca l’estructura arquitectònica. A l’exterior trobem l’element més important de l’edifici, la cúpula huitavada, esfèrica per dins i poligonal per fora.

L’accés al temple ve marcat per una portada de 1572, com s’havia mencionat anteriorment, amb un arc de mig punt que arranca de motlures impostes flanquejades per pilastres estriades que sostenen un entaulament toscà i rematada per graciosa fornícula ovulada, que protegix la imatge de la Mare de Déu esculpida en 1970 per Manuel Rodríguez.

Durant la persecució religiosa de 1936 es va salvar miraculosament la diminuta imatge, però va ser destruïda la imatge reliquiari. Acabada la guerra, es va construir una altra imatge reliquiari semblant a l’anterior i dins es va tornar a col•locar la imatge diminuta, on en l’actualitat es venera.

El papa Pius XI, el 8 de novembre de 1922, declarava la Mare de Déu del Lledó Patrona de Castelló. I el 4 de maig de 1924 va ser coronada canònicament. La història del santuari culmina en temps recents amb la seua declaració oficial com a basílica pel papa Joan Pau II, així com algunes gràcies especials portades a càrrec per altres papes, com ara Joan XXIII i Pau VI.

La basílica està atesa per un prior i hi ha un ric culte litúrgic i popular. La bellesa del paratge i la facilitat d’accedir al santuari fan que molts castellonencs acudisquen cada dia a venerar la Mare de Déu del Lledó.


Avda. Virgen De Lidón s/n - 12004, Castellón
+34 964 22 04 82 - www.basilicadellledo.es
Acceso Libre - Visitas concertadas

Relacionats