Web Conselleria
Benicàssim,
12560
Fax: 964 33 36 86
Vegetació
Sense cap dubte, el Desert de les Palmes, representa un enclavament valuós des del punt de vista botànic, ja que alberga interessants plantes i comunitats vegetals, algunes d’elles endèmiques o molt rares. A més, per les seues característiques litològiques es dóna en ell una alternança entre zones calcàries i zones silícies que també es posa de manifest en les plantes que sobre elles es desenrotllen.
Com a arbustos típics trobem l’alborç (Arbutus unedo), llorer bord (Viburnum tin-vos), bruc (Erica Arborea), ginebre (Juniperus oxycedrus), margalló (Chamaerops humilis), etc. La major part del territori està ocupada per diversos tipus de matoll, com són: romer (Rosmarinus officinalis), timó (Thymus Vulgaris), estepa blanca (Cistus albidus), estepa negra (Cistus monspeliensis).
En menor superfície, el Desert està ocupat per formacions de pinedes amb espècies com el pi roig (Pinus pinaster), i el pi blanc (Pinus halepensis).
Fauna
La varietat d’ambients, permet l’existència de molt diverses comunitats faunístiques. Els amfibis estan representats pel renoc corredor, el renoc comú, el renoc llevador i la granota comuna; entre els rèptils tenim el fardatxo ocel•lat, la sargantana colilarga, la sargantana ibèrica i la sargantana ibèrica. Quant als ofidis podem citar la colobra de ferradura, colobra d’escala, colobra bastarda i la colobra llisa.
En el parc s’han registrat més de 120 espècies d’aus, sent el grup de vertebrats més nombrós. Entre elles destaquen alguns rapaços diürns com l’àguila perdicera, el soliguer vulgar, el falcó pelegrí, l’esparver, etc., i altres nocturnes com l’òbila comuna, el xot, el mussol, el mussol xic i el mussol real.
Resulta usual veure perdius, tudons o tórtores comunes, així com un gran nombre de passeriformes distribuïts en els diferents ecosistemes del Paratge, entre els que podem observar espècies típiques de màquia i matoll com són la busquereta cabecinegra, busquereta rabilarga, baldufell comú, esterrossador ros, etc.
Un altre grup important ho formen les espècies lligades al mig forestal i als roquedales, que constituïx l’altra gran unitat de vegetació del Paratge. Entre estes trobem el xiulet real, reietó llistat, formiguer, trencapinyes, xaruguet, la merla blava, el roquer roig, l’esterrossador negre, el corb, etc.
Entre els mamífers cal destacar la presència de carnívors com la geneta, la fagina, la mostela i el teixó, i altres com el porc senglar, el conill, el rabosot, l’esquirol, l’eriçó i diverses espècies de rates penades.
Castell de Miravet
Ubicat en el terme municipal de Cabanes i conquistat als àrabs pel Cid en el 1091. Es pensa que Miravet, atenent a la seua etimologia, va haver de ser un monestir de monjos guerrers musulmans dedicats a la Guerra Santa. D’este castell podem destacar el seu bon estat de conservació.
Castell Vell i ermita de la Magdalena
El rei Jaume I va conquistar estes terres en el 1233 i pocs anys després va autoritzar la concentració dels veïns en les terres del pla, data que marca el naixement d’una nova ciutat batejada com Castelló de la Plana. Cada any, i des del 1378, es commemora el naixement d’esta ciutat amb la romeria de les Canyes on la gent es trasllada des de la ciutat de la plana fins a l’ermita de la Magdalena.
Castell de Montornés
Situat en el terme municipal de Benicàssim, va constituir un dels més importants feus àrabs d’estes terres. Es tracta d’una construcció del segle X, habitada fins a finals del segle XV i testimoni d’importants esdeveniments com la possible trobada entre el rei Pere I d’Aragó i l’invicte cavaller Rodrigo Díaz de Viver, el Cid, al voltant de l’any 1094.
L´Ermita de Les Santes
L’ermitori dels Santes està situat en el barranc de Les Santes, a uns set quilòmetres de Cabanes. El bisbe de Tortosa va ordenar els fidels de Cabanes reconstruir l’antic ermitori en ruïnes i en el 1617 es va col•locar en el nou altar la imatge de Santa Llúcia i Santa Àgueda. Posteriorment el bisbe Francisco Gavaldá Guasch va donar la imatge de la Mare de Déu del Rosario que va ser proclamada patrona de la vila, coneixent-se com Ntra. Sra del Bon Succés. Actualment l’ermita de Les Santes està presidida per les tres santes mencionades.
N1- Itinerari circular del Centre d’Informació al Bartolo
Durada: 2 h – Desnivell: 328 m – Distància: 5 km Realitzarem l’ascensió al punt més alt del parc, el Bartolo, amb 729 m d’altitud
N4- Itinerari del Centre d’Informació a la Pobla Tornesa
Durada: 1h 30′ – Desnivell: 250 m – Distància: 5’7 km Des del centre d’informació, ens acostem per mitjà de sengles i camins forestals al municipi de la Pobla Tornesa.
N7- Itinerari circular per les fonts del Desert
Durada: 3 h – Desnivell: 200 m – Distància: 7 km. Recorregut circular que ens porta a visitar tres de les fonts que alberga el Desert dels Palmes.
N2- Itinerari circular del Centre d’Informació al Bartolo, per les crestes
Durada: 2h 30′ – Desnivell: 330 m – Distància: 5’5 km. És una de les rutes amb més dificultat, ja que l’ascensió és prou dura, però les vistes que t’oferix la muntanya mereixen la pena.
N5- Itinerari del Centre d’Informació al castell de Montornés
Durada: 1 h – Desnivell: 30 m – Distància: 2 km. Podem disfrutar d’unes ruïnes àrabs del segle X, amb vista al litoral Mediterrani.
N8- Itinerari de Benicàssim a la Font Tallà.
Durada: 2 h – Desnivell: 300 m – Distància: 5’3 km. Des del municipi de Benicàssim este recorregut ens endinsa a un dels llocs més emblemàtics com és la Font Tallà.N3- Itinerari circular pel Centre d’Informació, el Bartolo i Els Santes
Durada: 5 h – Desnivell: 450 m – Distància: 13’5 km. Recorregut circular per gran part del parc natural, que ens permet conéixer tant el litoral com l’interior de l’espai protegit.
N6- Itinerari de la font del Perelló al castell de Miravet
Durada: 1 h – Desnivell: 160 m – Distància: 2 km Ens trobarem en un dels castells en millor estat de conservació de tot el parc, amb unes delicioses vistes al litoral.
N9- Itinerari circular per l’ermita dels Santes
Durada: 1h 15′ – Desnivell: 150 m – Distància: 3’5 km. Recorregut circular per un dels barrancs més frescos de tot l’espai.
