Ruta de les Ermites

1. Comencem la nostra excursió per l'ermita de Sant Jaume de Fadrell situada en la Partida de Fadrell. Ací podrem admirar una interessant sala gòtica que fins a finals del XVI albergava l'antiga ermita. Quan es va començar a construir l'actual va passar a ser una sala annexa. En ella es conserva un retaule de pintura gòtica, obra de Pere Pertús, que presidia la sala des de 1545 i que és l'únic retaule d'eixes característiques i època en tota la ciutat.

2. La nostra següent parada es troba en l'ermita de Sant Isidre i Sant Pere, en el camí Vell del Mar. Tan sols podrem admirar l'exterior però val la pena. Va ser construïda cap a 1630 junt amb l'antic camí de la ciutat al Grau. Conserva un interessant retaule de fusta daurada que data de 1652 obra de l'escultor Antonio López.

3. Seguint pel Camí Caminàs, en la partida Censal en direcció nord, arribem a l'ermita de Sant Josep del Censal, també coneguda en l'antiga documentació com Sant Josep de l'Olivera, que està recentment restaurada. L'única decoració d'interés són dos medallons de pintura mural amb els temes del Naixement de Jesús i la Fugida a Egipte, i un aiguamans de pedra amb una petxina venerada, localitzat en la sagristia.

4. De tornada al camí principal, seguim en direcció nord i travessem les avingudes de Germans Bou i del Mar, principals vies de comunicació entre Castelló i el Grau. A la llunyania albirarem la cúpula blava de la basílica de Lledó.

Diu la tradició que on hui s'alça el temple, en 1366 l'agricultor Perot de Granyanna va trobar una imatge de la Mare de Déu mentres llaurava. La devoció cap a la imatge (una peça d'alabastre d'època precristiana representant a una deessa de la fecunditat) es va estendre ràpidament i prompte va existir un temple. D'eixa època es conserva una columna gòtica.

Encara que la portada actual és del segle XVI, l'actual fàbrica va començar a construir-se a finals del XVII sobre altres dos temples anteriors. És d'estil neoclàssic. El complex es compon de dos edificis: l'església i la vivenda de l'ermità.

La part més destacada és l'altar major (de marbre rosa) i el cambril on es custodia la imatge reliquiari i la imatge original. En la basílica es conserva un important patrimoni, compost per creus processionals, destacades pintures, mantos de la Mare de Déu, joies, antigues imatges reliquiari, etc. L'actual imatge reliquiari data de 1940 i va substituir a l'anterior, danyada durant la Guerra Civil.

5. De nou en ruta, haurem de desviar-nos pel Camí de Sant Francesc (Camí Vell de Benicàssim), per a arribar a l'ermita del mateix nom, molt prop de la Font de la Reina, una aflorament d'aigua que li dóna particular interés a l'entorn. Els paratges de Sant Francesc de la Font han adquirit el caràcter de mitològics entre els castellonencs. Segons relata l'escriptor costumista José Pascual Tirado en el llibre «Tombatossals» va ser un dia de San Francesc quan van partir des del «Molí la Font» el gegant «Tombatossals i la seua Congolla» a la conquista de les Illes Columbrets. Una vegada conquistades i de tornada cap al Castell Vell, de nou els herois mitològics van visitar l'ermita de Sant Francesc.

Es tracta d'una construcció molt modesta, però l'únic espai dels quals interior està decorat amb interessants frescos del segle XVIII. Va ser restaurada en 1976 i està oberta al culte els caps de setmana durant l'època estival, així com en les celebracions del sant titular, en el mes d'octubre. En 1985 es trasllada a Sant Francesc el Peiró gòtic (creu de terme) de Fadrell i els anys immediats, l'ermita experimenta obres de millora i consolidació.

6. Una vegada més, tornem al Caminàs, verdadera columna vertebral de l'horta castellonenca, com demostra la profusió de temples. La següent cita és, recorrent el camí en direcció nord, l'ermita de Sant Roc de Canet, ubicada només creuar la via del ferrocarril. Sant Roc, antic patró de la ciutat, és un dels sants més venerats a Castelló. Esta ermita es va erigir com a senyal d'agraïment darrere d'una epidèmia de pesta a mitjan segle XVII. L'església és d'una extrema senzillesa. Els ermitans són els membres de la Colla Pixaví i el temple només s'obri de vegades excepcionals, com en la seua festa anual i el dia de la Romeria de la Magdalena, el tercer diumenge de Quaresma.

7. Seguint en direcció nord el traçat del Camí Camines, divisarem en la part alta del turó del seu nom la inconfusible imatge blanca de l'ermita de la Magdalena, a la que arribarem fàcilment quan el camí que hem seguit arribe al traçat de l'antiga Nacional 340. Anant en direcció nord fins a la primera rotonda que trobem, arribarem fins al peu del turó de la Magdalena.

En la part alta, rodejat per vestigis de l'antic castell que protegia el primitiu emplaçament de la ciutat, trobem l'ermita dedicada Santa Maria Magdalena, alçada sobre les restes d'un aljub. El primer temple, segons pareix, data del segle XV, encara que la construcció de l'actual edifici va finalitzar en el XVIII comprén una ermita amb dos naus irregulars, l'hostatgeria i un torrassa de planta circular que fa de campanar. El seu altar major apareix presidit per una pintura sobre taula, imitant ceràmica, realitzada per Juan Bautista Porcar Ripollés en 1.940.